Dramaturg

Mambo

Ell- O sigui, segons tu, entre nosaltres hi ha alguna cosa essencial que no funciona?
Ella- Exacte.
Ell- Quina?
Ella- Alguna.
Ell- Molt bé. Podries ser més precisa? M’agradaria entendre-ho.
Ella- Em sembla que alguna cosa essencial ja és bastant precís.
Ell- Si és una endevinalla, no li veig la gràcia.
Ella- No és una endevinalla. És un fet.
Ell- Té a veure amb mi?
Ella- Noooo! (Suspira) Si tot fos tan senzill.
Ell- És senzill. Ets tu qui ho complica tot.
Ella- (Al telèfon ) Buenas tardes. ¿Podría encargar una pizza 4 estaciones? Sí, para cenar claro. ¿Podría hacerla sin alcachofas? Si ya sé qué entonces le falta una estación. Bueno, pues tráigame una pizza tres estaciones. ¿No se puede? ¿Por qué no se puede? ¡Está bien pues póngalas todas! ¡Sí, las 4! Muy bien una pizza 4 estaciones para el Teatre Maldà. Su jefe ya sabe dónde está, llamamos cada noche. Gracias. (Penja el telèfon) Per què dius que ho complico tot?
Ell- Home… no ho sé… tu mateixa… vols que sigui més precís?
Ella- Pots ser-ho?
Ell- Puc ser-ho.
Ella- Doncs, sí. M’agradaria saber amb precisió perquè dius que jo ho complico tot.
Ell- Fa quinze dies…
Ella- Sí.
Ell- Potser un mes…
Ella- Sí.
Ell- Bueno… no ho sé… no fa massa….
Ella- Al gra!
Ell- Sí, al gra… No fa massa em vas proposar d’anar al cinema. Volies veure una pel·lícula clàssica. D’aquelles en blanc i negre que t’agraden a tu… Com es deia? Ara no me’n recordo. Com es deia?
Ella- No ho sé.
Ell- Sí, home, aquella d’un matrimoni que discuteixen tota l’estona. Un parell d’amargats que discuteixen sempre.
Ella- No em sona.
Ell- Sí que et sona. Pensa una mica. L’actriu era molt guapa però al cap dels anys es va fotre com una truja. I ell li fotia al mam que no vegis. Costava distingir quan era la pel·lícula de quan era la vida real. A la vida real també eren matrimoni. I també li fotien al mam tot el sant dia. Diuen, vaja.
Ella- “Qui té por de Virginia Woolf?”
Ell- Exacte. Aquesta. Aquesta volies veure. Em penso que es van casar, es van divorciar, es van tornar a casar, es van tornar a divorciar i no sé si van tornar a casar-se… en la vida real vull dir.
Ella- Al gra!
Ell- Sí, al gra… jo et vaig dir que no podia. Que treballava fins tard.
Ella- Sí… i?
Ell- Et vaig dir d’anar-hi un altre dia al cinema. De fet uns dies més tard et vaig dir: tria una pel·lícula. I vas triar… quina vas triar? No me’n recordo.
Ella- Mira que n’ets de pesat.
Ell- També era en blanc i negre. Un altre clàssic. Un matrimoni, un parell d’alcohòlics. Tinc una memòria que no recorda res.
Ella- “Noche de vino y rosas”. Jack Lemmon i Lee Remick.
Ell- Jack Lemmon, exacte. Jack Lemmon era un borratxo i acabava ensorrant el seu matrimoni per culpa de l’alcohol. Aquests no sé si estaven casats a la vida real.
Ella- No.
Ell- Ja l’havíem vist aquesta a la tele. Fa anys. Recordo que ho feien molt bé això d’estar borratxos. Si no eren matrimoni, la veritat és que ho semblaven.
Ella- Podries ser més precís, per favor.
Ell- Estic sent precís.
Ella- Tu no saps que vol dir ser precís.
Ell- Ho sé perfectament però no deixes d’interrompre.

 

(Si vols seguir llegint l’obra contacta amb mi)