Dramaturg

Les flors de Nora

Escena 1 (Despatx de Torvald) Torvald, Krogstad

Torvald assegut al seu despatx discuteix amb en Krogstad que es manté dret, dempeus, davant d’ell. Torvald vesteix americana, camisa i corbata. Roba de qualitat però discreta. Porta, també, unes ulleres bastant aparatoses. Clarament sense elles no veu res. Krogstad du un vestit fet a mida, un vestit car, amb les seves sabates i el seu abric a joc.

Krogstad: No ho pots fer, això.

Torvald: Puc fer-ho. I ho faré.

Krogstad: Pretens ventilar els draps bruts d’aquest banc?

Torvald: Per això m’han contractat.

Krogstad: No, Torvald, t’han contractat per netejar la imatge no els draps. Deixa que et doni un consell. No pots aterrar en el banc, el teu primer dia de feina i començar a acusar a tothom.

Torvald: I tu no hauries d’entrar en aquest despatx, amb aquests fums, i amenaçar-me.

Krogstad: No és una amenaça. És un consell. El banc funciona perfectament. Si una cosa funciona és millor no fer canvis. Això ho sap tothom.

Torvald: Com vas aconseguir aquesta feina d’Assessor Fiscal? Quan vaig llegir el teu nom en la llista de personal em va semblar molt cínic. Amb tot el que s’ha publicat sobre els teus… negocis.

Krogstad: Et sorprendries del que sóc capaç. Sóc molt bo fent números.

Torvald: Imagino que algú amb molta influencia et deu algun favor.

Krogstad: (Després d’un silenci) Tot el que vas llegir en els diaris eren rumors.

Torvald: Rumors que et van portar a judici per estafa, evasió d’impostos, apropiació indeguda de capital.

Krogstad: Rumors. Les proves van caure pel seu propi pes. Vaig sortir exculpat de tot. La justícia només va aconseguir embrutar el meu nom. I ara que s’ha demostrat que no té res en contra meva, seria just netejar-lo. Però de cop i volta arribes tu en aquest banc i em vols arrossegar de nou per terra.

Torvald: Els diners mai van aparèixer.

Krogstad: Quins diners?

Torvald: Els que van passar per les teves mans, es van volatilitzar misteriosament i temps més tard, algú els va trobar en un compte en una illa del pacífic.

Krogstad: Jo vaig invertir en una empresa i va sortir malament.

Torvald: Una empresa que treballava per a una altra empresa que treballava per a una altra i així successivament fins a una empresa de nom impronunciable que opera a les Illes Caiman.

Krogstad: Torvald, ja no ets el famós advocat estendard dels drets del treballador. No estàs aquí per això. Estem en un banc. Això és un negoci i treballem per uns inversors. Per als mateixos inversors. Tu i jo només som els seus empleats.

Torvald: Pot ser és veritat. Però jo en sóc el nou director.

Krogstad: La meva empresa va fer fallida. Vaig invertir, va sortir malament i vaig haver de tancar. Em vaig arruïnar, però això no és notícia. Si l’empresari ho perd tot no és notícia, però si quatre treballadors es queden al carrer llavors l’empresari és un lladre. L’empresari li deu tot al treballador. El treballador no li deu res a l’empresari. Curiosa equació.

Torvald: Aquests treballadors es van quedar al carrer, però tu segueixes portant vestits fets a mida.

Krogstad: Tu també.

Torvald: Jo no amago res sota la meva americana.

Krogstad: Això està per veure.

Torvald: Em tornes a amenaçar?

Krogstad: La justícia en aquest país funciona d’aquesta manera: un periodista destapa un cas d’una font per descomptat anònima. Tothom en parla. S’inculpa al primer que passa. Se’l jutja en un procés interminable…

Torvald: Però al final sense saber molt bé com, l’acusat acaba sortint per la porta de darrere del jutjat, demana un taxi i desapareix sense més.

Krogstad: La gent vol carnassa, no justícia. Esquarterar l’enemic. L’egoisme, estimat Robin Hood, equilibra les coses. Dos egoistes lluitant pel seu estómac aconsegueixen seguir surant. És una qüestió de fe.

Torvald: De fe?

Krogstad: Sí. De fe. Però la justícia ja és una altra cosa. A part de fe es necessiten proves de veritat per jutjar els altres. No s’hauria d’utilitzar la vida de persones innocents per alimentar aquest circ.

Torvald: El teu victimisme no em commou. (Contundent) Abans de Nadal t’hauré fet fora del banc. T’ho asseguro.

Krogstad: Torvald, el món es divideix entre els que compten els cèntims que hi ha per darrere de la coma i els que compten els euros que hi ha per davant.

Torvald: No et preocupis per mi. Sé molt bé en quin costat de la coma estàs.

Krogstad surt.

(Fragment de Les flors de Nora. Si vols seguir llegint l’obra contacta amb mi)